Raig

Mentre jo anava per la ciutat cap a classe, a l'altra punta, un xic de menys edat que jo, amb els cabell blancs de i els ulls foscos i profunds, investigaba. Buscaba el que creia que canviaria la forma magine, i no de canalitzar la màgia al món. Per això havia perdut pigmentació, per això no dormía des de feia quasi sis mesos, per això tothom creia que estava boig, i per això mateix havia començat a observar com al seu voltant formas etérees s'estructuraben formant... coses.

Ahir va ser una tetera parlant "El fluxe de radi de l'arista imaginaria no funciona així, Raig. Has de fer-la més... com el coll d'una tetera. Així és tot més bonic, no creus?". Estúpida tetera... I ahi encara no havia aparegut la cullereta del sucre ni la taça plorona...

En fi, això no és el que ara ens preocupa. Mentre jo em dirigia a clase, com anava explicant, eixe xic, al que anomenarem Raig, com li deien totes les seves aparicions, estudiava fer la màgia el doble de potent que era fins a les hores, i per a fer-ho, pretenia afigir a l'estrela de cinc puntes una punta més. Aixi, com que cada punta duplica la potència de l'anterior nivell, el sisé nivell sería el doble de fort que el quint. FIns ahi tot clar... ara faltava aconseguir fer-ho estable.

Les runes... els vectors... els cercles... tot era "correcte". Fins que les coses es posaben en marxa i deixaven de ser-ho. Els cabells no van ser res comparat amb el dia que Raig va passar amb les mans convertides en tenedors -per raons extranyes i obscures la cuberteria tenia algún tipus de fixació amb el sisé nivell màgic-. Però aquell dia ho va aconseguir.

Després de sis mesos, Raig va superar a tota la resta de técnics de la màgia del món fins la data. Després, poc després, de fet poc menys que un segon, va morir.

"Uau! Així que calia fer-ho d'aquella forma! Espera... sóc una sucrera? En forma d'ocellet!?"